ORIGEN

2011-02-11T19:46:00.001+01:00

2009-04-04T20:04:00.001+02:00

Glitterfy.com - Glitter Graphics

Dit sobre Pasqua

2009-03-15T20:38:00.001+01:00

Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca

2009-02-13T22:01:00.001+01:00

Happy Valentine's Day Glitter Graphics

2008-12-25T22:03:00.003+01:00

POEMA DE NADAL

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'angel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

MIQUEL MARTÍ I POL

13 de desembre - Santa Llúcia

2008-12-13T15:20:00.002+01:00

Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nadal a l'Alguer

2008-12-07T13:02:00.001+01:00

Bones Festes!!

Poema de Nadal (Popular)

2008-12-06T13:19:00.003+01:00

El sol brilla
el cel és blau,
tot és alegria
el dia de Nadal.

Doneu-me un pollastre,
doneu-me torrons;
fem xerinola
i cantem cançons!

Cançons catalanes

2008-12-06T12:42:00.002+01:00

Music Playlist at MixPod.com

El caganer

2008-12-06T11:39:00.003+01:00

És la figura més característica de los pessebres de Catalunya i comença a ser coneguda mica en mica a tot el mon. Presenta variades tipologies: reis, pare Noel, pastors, jugadors de futbol, polítics…, tots ells realitzant la mateixa acció defecadora. En general es situa, en una zona allunyada del pessebre, darrera d’una arbre o casa. Tradicionalment es construïen d’argil.la. Els Caganers apareixen en els pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars fins al s.XIX.
Què significa? Adobaven la terra i proporcionaven prosperitat per l’any que tenia que entrar. A part de tot això, els caganers diuen molt del sentit de l’humor que tenim els catalans. Podríem dir, que després de Sant Jordi, el caganer, és la figura més emblemàtica de la mitologia catalana. No ens hem d’oblidar que això de “cagar” també ho fem en un altre costum nadalenc el "Caga Tió". On el tronc de l’arbre simbolitza la natura adormida durant l’hivern, però al colpejar-lo amb el bastó, “defeca” per abonar de nou la terra i reiniciar el cicle vital de la Natura.

CAGA TIO' - (Popular)

Caga tió,caga torró,
d'avellana o de pinyó.
No caguis arengades
que són massa salades,
caga torrons que són més bons.
I si no vols cagar
et donaré un cop de bastó,
caga tió!

Sant Jordi

2007-04-22T18:37:00.000+02:00

Església del Carme-14 de Abril de 2007

2007-04-20T12:51:00.000+02:00

Coral Giner rendix homenatge a la Verge dels Desemparats

Des de València a l'Alguer

2007-04-20T12:26:00.000+02:00

A l’Alguer tenim una còpia de la Mare de Déu del Desemparats donada per els Amics Valencians a la nostra ciutat l’any 1963. L’estàtua es troba dins l’Església del Carme, en la segona capella a mà dreta, coneguda amb el nom de Capella dels Genovesos. Sobre l’altar és encara visible l’antic escut de la República de Liguria.

Mare de Déu dels Desemparats

2007-04-20T12:21:00.000+02:00

L’any 1885 fou declarada oficialment patrona de la ciutat de València. L’advocació s’originà a començements del segle XV per la confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats.
La iconografia es caracteritza pel cap inclinat avant, aixó feu que el poble l’anomenés la “Xeperudeta” i a la mà dreta sosté un lliri blanc. El nen al braç porta a les mans la creu de la futura Passió. Als peus de la imatge hi ha xiquets innocents agenollats, d’aquells que assassinà el rei Herodes.
La celebració de la festa a València té lloc el segon diumenge de maig. Durant la solemne Processó vespertina es cobrix el pas la Verge amb pètals de flors que els veïns tiren des dels seus balcons.

San Jordi i el drac - Paolo Uccello (1458-60)

2007-04-12T21:44:00.000+02:00

SANT JORDI 23 de Abril

2007-04-12T21:37:00.000+02:00

Sant Jordi gloriós

Sant Jordi tè una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Bona Pasqua!!

2007-04-07T21:17:00.000+02:00

Dijous Sant-Arborament del Sant Crist

2007-04-06T17:41:00.000+02:00

L'Alguer-Dijous Sant-Les cerques

2007-04-06T17:20:00.000+02:00

Cantors- Crucifix

2007-04-03T14:11:00.000+02:00

Cantors- Ecce Homo

2007-04-03T14:01:00.000+02:00

Misteris- columna

2007-04-03T13:54:00.000+02:00

Misteris- martell i tenalles

2007-04-03T13:45:00.000+02:00

Castelsardo - Lunissanti (Dilluns Sant)

2007-04-03T13:34:00.000+02:00

La Setmana Santa de Castelsardo és oberta per una processó religiosa molt commoventa. La primera missa és celebrada a l’alba en la Església rural de Santa Maria de Tergu, on hi ha la presentació del Misteris a la Verge. La processó de la Confraria de Santa Creu, seguida per els fidels es posa en marxa cap al bastió del castell. Al vespre els carrerors i les places són il·luminats per les llantiàs i dins l’obscuritat dels carrers del poble, els “germans” de la Confraria vestits de blanc i amb caputxas porten en les mans els Misteris de la Passió de Jesuscrist. La manifestació es caracteritza també per un cor format de dotze cantors que entonen himnes medievals amb melodies de la tradició vocal sarda.

...Silenci...

2007-04-02T13:23:00.000+02:00

Una petita pregària per un Gran home

Setmana Santa 2007-L'Alguer Torre de Sant Jaume

2007-03-29T20:19:00.000+02:00

'La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.'

Batalla de Lepant - Paolo Veronese (1572)

2007-03-21T14:06:00.000+01:00

La Galera Reial de Don Joan D’Austria

2007-03-21T13:47:00.000+01:00

La Galera Reial va ser el vaixell insígnia a la Batalla de Lepant (1571), construït a las Dressanes de Barcelona l’any 1568. Nau de grans dimensions amb 60 metres d’eslora i 6,2 metres de mànega, i propulsada per 59 rems moguts per 236 remers; la Galera Reial anava arborada a més amb dos pals, major i trinquet, de 22 i 15 metres d’alçada respectivament, i veles llatines que representaven una superfície vèlica de 691 metres quadrats. Un element característic d’aquesta galera és la decoració amb figures i escenes mitològiques, combinades amb símbols del dogma catòlic, com la Fe, l’Esperança i la Caritat dels fanals de la carrossa.

Foto: Rèplica Galera Reial - Museu Marítim de Barcelona

2007-03-20T22:00:00.001+01:00

Don Joan d'Austria (1547-1578)

2007-03-20T22:00:00.000+01:00

El miracle del Sant Christ de Lepant

2007-03-20T21:29:00.000+01:00

En la Catedral de Santa Eulàlia a Barcelona es troba una capella on hi ha el Sant Christ de Lepant, que va pertànyer al segle XV. La tradició l’ha identificat com la senyera de la Galera Reial de Don Joan d’Austria, nau capitana de l’estol de la Santa Lliga - constituïda per Espanya, la República de Venècia, els Estats Pontificis i Malta - que es va enfrontar l’esquadra turca a Lepant el 7 d’octubre de 1571. Segons la llegenda, el Christ va moure’s per esquivar una bala de canó durant el conflicte, això explica l’aspecte estrany que encara caracteritza la seva imatge sagrada.

L'Alguer-Església Nostra Senyora del Carme

2007-03-18T11:27:00.000+01:00

L'Alguer o un altre poble?

2007-03-08T20:23:00.000+01:00

M'ha fet molta il·lusió trobar a Barcelona una pintura del geni Salvador Dalì que porta el títol: Port de l'Alguer (1923). Avui la tela es pot admirar dins la Fundació Gala-Salvador Dalì a Figueres. Segons el meu parer, podria tractarse de la 'muralla' i de l'església de Nostra Senyora del Carmen. Segons la vostra opinió pot ser l'Alguer o un altre poble??

Escriviu!!!!!!

14 de Febrer

2007-02-10T15:04:00.000+01:00

A tots els Enamorats...un cor picant!

El misteri de la cripta

2007-02-06T21:58:00.000+01:00

El 1885 Bérenger Saunière va devenir abat de la Església consacrada a Maria Magdalena en el petit poble de Rennes-le-Château (França). Les croniques de l’època expliquen que durant els treballs de restauració va descobrir alguna cosa de grand valor. Amb aquest tresor va transformar la vida tranquilla de la petita comunitat. Ell va rebre visites de clergues, aristòcrates, artistes i intel·lectuals de l’època i va posseir riqueses. Saunière va edificar una casa de prestigi juntament a una torre-biblioteca coneguda amb el nom de Magdala.
Abans de prendre l’encàrrec per la construcció del temple de la Sagrada Família, Gaudì ‘l’arquitecte de Déu’, va acollir el convit del religiós en França i va ser anomenat com conserge de un secret que segons diuen encara reposi en la segona cripta de la Sagrada Família, símbol de Catalunya. Avui és prohibit el pas al públic. Només el Mestre del modernisme coneix el misteri de l’objecte amagat en aquest lloc.

2007-01-31T21:44:00.000+01:00

El Mestre Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí i Cornet nasqué a Reus (el Baix Camp) el 25 de juny de 1852. Fou un nen malalt, cosa que el privava d’anar regularment a classe i l’obligava a passar temporades al mas familiar de Riudoms, on captà la llum mediterrània i les imatges de la Natura, que ell sempre considerà la seva gran mestra. D’altra banda, ajudant el pare al taller de calderer, aprengué les virtuts del treball i la transformació de les superfícies en volums, la qual cosa desenvolupà molt la seva imaginació espacial. Cursà el batxillerat als Escolapis de Reus. Durant la Revolució Gloriosa de 1868 es traslladà a Barcelona per a estudiar Arquitectura, la seva gran passió. Ell havia estudiat i descobert les lleis geomètriques i constructives de la Natura-l’obra mestra del Creador- i volia realitzar el seu art amb aquestos mateixos models; és a dir, no copiant la Creació, sinó prosseguint-la, cooperant amb el Creador. És el que deia: "L’originalitat consisteix a tornar a l’origen".Als trenta un anys, el 1883, Gaudí fou encarregat de continuar les obres de la Sagrada Família, tot just encetades per un altre arquitecte. Hi traslladà el seu despatx i es compenetrà amb la finalitat religiosa i artística del gran Temple. Durant quaranta i tres anys, fins a la mort, Gaudí hi esmerçà les energies a desenvolupar en aquest projecte totes les seves idees sobre estructura, forma i simbolisme, fent una síntesi perfecta amb formes racionals extretes de la Natura.
El 7 de juny de 1926 el mestre del modernisme va ser atropellat per un tramvia de la línia 30 a la Gran Via, cantonada amb Bailèn. Tres dies després, i a causa de les ferides, Gaudí va morir a l'Hospital de la Santa Creu i va ser enterrat, el dia 12, a la capella del Carme de la Cripta de la seva estimada Sagrada Família en un acte multitudinari que va congregar milers de persones.

Bones Festes!

2006-12-23T22:16:00.000+01:00

"El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal"

Bon Nadal i Feliç 2007 des de l'Alguer

2006-12-23T22:10:00.000+01:00

El Petit Príncep (1943)

2006-04-15T23:04:00.001+02:00

El llibre relata d'un príncep infantívol per planetes imaginaris, on coneix gent que es comporta d'una manera estranya que no s'en sap avenir. Quan fa cap a la terra, coneix un aviador en ple desert del Sàhara, perquè l'aparell que pilota ha tingut una pana, i el fa partícip de les seves vivències...
Aquesta obra és un simbol de la cerca permanent del home, d'aquells principis que enriqueixen l'esperit i que porten pau infinita dind de l'anima.

'Aqui tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls'

El 'Petit Príncep' a l'Alguer. (Antoine de Saint-Exupéry 1900-1944)

2006-04-15T23:04:00.000+02:00

Els seus amics l'anomenaven Saint-Ex. En realitat, el seu nom era Antoine de Saint-Exupéry i va ser un dels més grans escriptors francesos. També fou un dels pioniers de l'aviació. Prengué part d'importants missions pel Mediterrani durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1944 Saint-Ex gràcies al coronell Chassin va incontrar el general Eaker obtenint l'encàrrec de una missió en Sardenya. La base de l'esquadra 11/33 de pilots de guerra va ser l'Alguer. En aquest període el seu amic John Philips va prendre una sèrie de fotografies. El 31 juliol de 1944 l'escriptor va desasparèixer a bord del seu avió 'Lightning 38' en una missió de reconeixement.

2006-04-15T21:20:00.000+02:00

Bona Pasqua a tothom!!

2006-04-15T20:26:00.000+02:00

Sant Christus dins el 'bressol'

2006-04-15T17:07:00.000+02:00

Divendres Sant- Processó

2006-04-14T21:30:00.000+02:00

L'Alguer- Església de la Misericòrdia (Sant Christus)

2006-04-14T21:19:00.000+02:00

L'Alguer - Carrer Principe Umberto

Setmana Santa - Imatges

2006-04-14T19:59:00.000+02:00

L'Alguer- Torre de Sulis

Perfum de romaní...

2006-03-30T22:13:00.000+02:00

El romaní és una planta aromàtica, típica de les regions Mediterrànies on creix a l'estat espontani.
El seu nom en llatí significa "brisa de mar" i dona el topònim a un'ample àrea geogràfica entre Cap de Galera i Punta del Lliri, millor coneixuda com la Costa del romaní.
Una mata de romaní pot arribar a dos metres de alçària.
Espècie sempreverda té fulles lineares i estretes de color verd fosc intensament perfumades i unides en petits rams, les seves flors són petites i de color blau clar o lila.
L'acció benèfica d'aquest arbust és possible gràcies a la presència de l'oli essencial que representa el seu principi actiu medicinal.
És un valid remei contra dolors d'estómac, reumatismes i mal de cap i troba gran utilitat en el camp cosmètic.
El romaní ocupa un lloc de honor en la cuina tradicional sarda. Aquesta espècia es utilitza pel condiment de rostits i de plats de animals de caça.
En el passat les esposes vestiven corones de romaní daurat i el lligaven amb cintas de seda i tenint reputació de reforçar la memòria, era símbol de fidelitat pels enamorats.
Durant les epidèmias de pesta es portava una mica de romaní en el mànec del bastó de passeig i dins les butxaques per ololar-lo en zones contagióses i sospitóses.
Una història espanyola conta que l'arbust de romaní va oferir refugi a la Verge durant l'Èxode a Egipte, i ja que ella va penjar el seu mantell damunt la planta, les flors petites i blanques van canviar de color en blau cel.

El Prodigi del mar (1606-2006)

2006-03-18T12:28:00.000+01:00

Una caixa de fusta, concerge de un tresor
navega damunt un vaixell alicantí
quan el mar comença a aixecar-se
arriba a l'Alguer un senyal diví.

El Sant Christ reposa dins un bressol de or
missatger de Déu
que porta en l'esquena el pes de la creu.

El poble dels fidels sigui en processó
pels carrers de la ciutat vella
el solemne silenci és trencat per les paraules de la fe
i amb tanta commoció reviu els dies de la Passió.

Una corona d'espines agudes
gotas de robí damunt un cos ramat de sang
encara entre nosaltres pels Germans Blancs.

Dins els passos de un crepuscle encès
per les flames vermelles de mil farols
la claror tremolosa desperta
una espressió de pietat i de agonia
en l'aire carrèc d'olor de cera
marxem i diem un'altra Ave Maria.

'Déu vos Salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós, beneïda sou vós
entre totes les dones, beneït és el fruit
del vostre sant ventre: Jesús.'

El gripau rogallós

2006-02-20T18:10:00.000+01:00

Una granota flotava damunt una flor
ventre al sol a caça de mosques
com una fulla verda a mig de un estany somnolent
treia la llengua ràpidament,
saludava la tarda amb un capbussó
d'estar quieta no atenia raó.

Amagat darrere dels joncs
un jove gripau tocava un violí
la dolça granota era a prop d'allí
asseguda a un racó i una mica cansada
no apreciava la serenada.

El gripau testarrut entonava un crac-crac,
la granota enfadada fugiva en el prat.
El seu cant se feia més i més sorollós
i a la fi de l'estiu acabava rogallós.

Mar de plata

2006-02-18T19:31:00.000+01:00

La lluna que s'aixeca
és com una gota caiguda
a dintre el mar
on habita una sirena
que canta les nits de lluna plena.

Les ones dansant segueixen el ritme
trencat per l'escuma de mar,
que ofega les paraules
oblidades en el seu fons
concerge de l'escriny dels records
que un dia tornaran
calant les xarxes de la memòria.

Fulles

2006-02-18T19:28:00.000+01:00

Damunt la salvatge terra
les fulles que enjogassades porta el vent
formen una catifa groga i vermella
on se posa el peu descalç de la mort.

Tremola un arbre despullat
que demana ajuda alçant els braços al cel.

Cansat i ple d'arruges del temps
abandona l'escorça que més no té cos
i un bufatge de vent
arrosega lluny la seva pols.

La nit baixa

2006-02-18T19:11:00.000+01:00

Mir la lluna que m'assembla
quan la nit estic desperta
una llum m'embriaga
la seva imatge és més clara.

He de seguir el meu somni
dins d'un llit encara intacta
la flama condueix en la obscuritat
i ara aquell llit coneix el secret:
el sorroll dels besos,
un respir imperfet.

Ningú al meu costat
solament l'abraçada d'un llençol blanc.